Rellotge Fill de Puta

Tinc el cervell restringit, és de pena i alegria i de mandra i perfecció. Una fusió d'emoció i histerisme que ja semblen crònics. Però sobretot plorera. Si no us agrada ho sento. Digueu el que digueu ploraré. Ploraré quan m'adoni que m'he deixat tots els mitjons i el caprabo del poble ja hagi tancat. Ploraré quan el Franc vagi a veure Match Ponit i me n'enteri per la Clara. Ploraré quan posi apple tree al cotxe i no recordi la coreografia del David. Ploraré quan el meu germà em truqui i em digui que li han pujat el sou. Ploararé quan la Irene digui que es vol quedar embarassada i neixi la filla de l'Ari. Ploraré quan l'Aritz li regali un bitllet d'avió a la Lídia pel seu aniversari i quan la Marilú em digui que ja s'ha instal·lat a l'habitació rosa, però enyora Mataró. Ploraré quan la Sílvie firmi llibres per Sant Jordi i el Rú em passi les fotos. Ploraré quan el Marc comenci a sortir amb el Pere Espinosa però enyori parlar de schopenhauer. Ploraré quan l'Alba m'escrigui un mail dient-me Te quiero, la Culpa es Mía. Ploraré quan el barça perdi la champions. Ploraré quan el Sagrado m'agafi el mòbil per dir-li que ja m'he acabat Cartas Finlandesas i que no m'ha agradat. Ploraré quan la Maria i la Imma em diguin que troben a faltar el Toni i que al Ramón Fuster les nenes ballen fatal. Ploraré quan el Barri m'expliqui el bolo de Londres i quan Extraperlo incorporin repertori flamenc. Ploraré quan el Ferre tanqui el blog perquè la novia li digui que li treu massa temps. Ploraré quan els meus pares marxin a viure a Queixans. Ploraré quan l'Uri em truqui des d'un concert de Motorhead. Ploararé lluny, super tranquil·la.