La Mariona es va currar massa el seu regal el divendres passat; ja fa una setmana. Antònia Font es va currar massa el Taxi, perquè no puc parar d'escoltar-lo. Bertolucci també es va currar molt Soñadores. El Philipe Garrel es va currar molt al seu fill i Déu es va currar molt la platja de Sa Conca.
El cicle de cinema al cccb és una gran iniciativa, és que ahir ja vaig escriure sobre això...
Vam veure Comizi d'Amore de Passolini. Sort que el Marc es sabia la seva vida de pe a pa i me la va explicar en 6 minuts i es va deixar de dir-me que era homosexual. Sense sopar, sense ulleres, assentats a terra, cansats de tot el dia dient ¿en qué piensas? i morena, tiene que ser morena, o cómprate un paraguas zorra, o compra't un paraigües marrana, la peli ens va agradar. Era un documental sobre l'amor i la societat Italiana dels 60 i la seva concepció del sexe, la religió, la homosexualitat i el divorci. També vaig escriure que els italians sempre fan gràcia, són divertits fins i tot els tranviaires, les àvies i els nens. ¿Porqué estas en contra del divorcio? Porque soy de Palermo, clar que sí.
No crec que vegi els Antònia Dissabte. No tinc cotxe ni amics. Suerte que aún creo en la vida, que sinó. No, em fa mandra i aquí m'espera una Barcelona que mai m'havia aturat a observar. Ahir un noi cantava Purple Rain davant del Zurich i una parella es feia petons derrera de la columna de l'FNAC, no vaig plorar però va estar bé. Al CCCB el Ruben, un nen de 5 anys, mirava la primera part del documental amb nosaltres i em preguntava si jo parlava italià i després li preguntava al seu pare com es feien els nens. Un fora de sèrie. Tots els que no es mouen de Barcelona a l'Agost haurien de parlar amb mi.
Crec que enyoraré bastant al meu pare l'any que ve. I no té res a veure amb les notes que em deixa sobre de la roba bruta on escriu "això és intolerable" ni amb les transferències bancàries quan em quedo sense pasta perquè he pagat la quota d'Agost de la Creu Roja. L'enyoraré. Porqué la familia es la institución social mas importante y debe mantenerse unida e intacta como dicta la tradición. On aneu a parar, si amb un pare ja sóc feliç, imagina't com ho seria amb dos.
Un altre dia faig un post trist i coherent que no s'entengui i sembli semipoètic o us parlo de l'escena en la que la Isabelle s'aixeca per anar a dormir, fa un petó al Theo i després va cap al Mathew i l'espelma li encèn una part de la melena negra.
2 commentaires:
jo vull ballar la bomba amb tu, pero ja
t'enyoro xulia, ja ho saps però vaja que t'ho recordo ara que ja he tornat de ses illes.
mua lluna
oh lídia. Estaras amb l'aritz avui? Us trucaré al seu mbl. Que potser vaig per gràcia.
podriem fer algo demà.
Et dic algu caterpillar inigüalable
Enregistrer un commentaire