Al bar hi sonava una cançó que tota l'estona deia "juliol juliol juliol juliol". Al meu pare al cole li deien Sr. Julià. He après a dir roncar en anglés i Hola en finès. La pronunciació sempre és italiana: terve i no m'agrada gens dir adéu.
Sóc cursi com la peli de les Hadas i la Sílvia diu que li encanta encanta mirar les lletres i llegir coses, com la Irene amb the city of glass, li hagués dit que ella sempre pilla el missatge i a sobre és model alternative i que visca les sabates de cunya.
Ara ja no sé com fer-ho per no escriure res que no s'entengui. Però ho intentaré. Perquè m''ha enviat el nou curt i jo crec que no estic a l'altura, el Marc fa 1,90 i no pot ser l'home de la vida de la Sofi i es pira i ell és feliç. Però a ella li encantaria ser un gato sin nombre i no formar part de tot això, i parlar en serio i dir-li que no es pot dir res més, ni més ben dit. Amb paraules i sense.
3 commentaires:
doncs sí
jo és q porto 3 anys intentant trobar el franc maleducat
:)
saps? no tenia moltes ganes d rodar, pero ara has fet k m'entrin ganes, i potser m'ho curru una mica i tot va! jaaja
anys
Enregistrer un commentaire