Si vols agafa un tros d'una paraula massa ben dita i trenca'm el cor.
Que bé que senta un dinar familiar com el d'avui. L'àvia es fa gran, tots ens fem grans i desapareixem de les vides d'altres que també desapareixeràn aviat. Fins que un dia ningú recorda qui era la noia que sortia al costat de la Maria a la foto de la platja de Llafranc l'any 1946.
Ella també ha tingut vint anys i també s'ha enamorat. Ha anat amb bici, ha fet petons amb llengua i ha viatjat pel món.
La meva àvia ara, és d'aquelles persones que recorden poc, però resulta addictiu escoltar-la quan es posa a rememorar vells temps.
Fa mesos li vaig demanar que m'ensenyés les fotos de quan van anar a St. Petersburg. No les vam trobar, i a canvi ens vem passar dues hores recordant els guants del meu avi o l'hotel, que tenia un cobrallit fet de punt o l'idioma aquell que no podies entendre res encara que ho intentéssis.
L'altre dia la meva tieta va trobar l'àlbum. Els guants eren exactes a com els havia descrit.
Quan envellim la dimensió de les coses canvia tan, que el pastís i la néta que et canta Yesterday quasibé et talla la respiració. Jo em pregunto com es fa perquè als 80 anys tothom t'adori. Avui la mirava per no oblidar cap gest, i explicar als meus néts com eren els botons de la seva blusa blava.
2 commentaires:
no hi ha foto de l'àvia guapa en bici pq el trasto aquest no m'ha deixat
tu em vols fer plorar i tal , no? doncs jo vull la foto de lavia guapa en bici...
x cert! dimcres, si tot va b, fem lanunci ,ok? posat guapa guapa, eh?
(prohibit penjar la foto de duffwoman, q te conozco...)
;)
Enregistrer un commentaire