Run from yourself, from your friends, from ya
Run for your life, for your friends, for ya
A veure què passa aquí?
La Sílvie, i la meva intuïció em diu que induïda pel Ruben, segueix enviant-me els mateixos acudits de sempre. Sí, ara estic disfrutant d'una estona de relax entre tanta biblioteca i tanta llana picant i tanta pregunta tipu test.
Però resulta que s'estiu no ha arribat i tardarà.
La orxata senta com millor quan estas d'examens. És aquella época en la que et lamentes per tot el que no has fet (no, ni faràs mai) durant el curs i et poses aquella cançó de Sufjan Stevens que comença per The tallest man i té el títol més llarg del món, passes de tot i et poses a pensar en el vestit que li vas veure a la Rachel Bilson l'altre dia.
De fet no estic estudiant gens, i això ja sé que es diu molt, però és veritat.
-Oye, que sí
Tampoc em fa res no estudiar, em sap més greu veure als hooligans o que el House tingui la cama malament. Psè.
Va, anem per parts (Ara ja aprofitaré):
- Avui he recordat el comentari que va fer l'Uri el divendres passat quan el Franc va dir que la divinitat del Cris Martin era inqüestionable. El comentari anava en la línia de: "a mi un pavo que li posa poma al seu fill que no em vagi de superestrella" i he rigut bastant. Tipu molt que dèiem abans.
- Demà és Sant Joan
Aquí deixo un espai en silenci perquè cada un pugui interpretar lliurement el que vulgui.
- Jo no fumava porros quan feia la sele. La biblioteca d'humanitats ha estat un calvari avui. Catatònic, esperpèntic (Oh! gran Quim). Han acabat els xavalins i cridàven i saltàven i fumàven darrera una revista...Ha estat un d'aquells moments de debilitat mental en els que el meu professor de psicologia m'hagués recomenat comprar-me una bicicleta estàtica i rebentar-la. He marxat.
- El dissabte hi ha concert de la Casa Azul
Aquí teniu un altre espai, aquest cop una mica més rigurós i en silenci sepulcral. De dol profund.
- Ja piro
però abans, la gran aportació a la humanitat del dia:
Un gat, un gos i un gall creuen un riu:
gat: miauogo!
gall: kikikirikieras ki haga?
gos: sa aoguau!
La orxata senta com millor quan estas d'examens. És aquella época en la que et lamentes per tot el que no has fet (no, ni faràs mai) durant el curs i et poses aquella cançó de Sufjan Stevens que comença per The tallest man i té el títol més llarg del món, passes de tot i et poses a pensar en el vestit que li vas veure a la Rachel Bilson l'altre dia.
De fet no estic estudiant gens, i això ja sé que es diu molt, però és veritat.
-Oye, que sí
Tampoc em fa res no estudiar, em sap més greu veure als hooligans o que el House tingui la cama malament. Psè.
Va, anem per parts (Ara ja aprofitaré):
- Avui he recordat el comentari que va fer l'Uri el divendres passat quan el Franc va dir que la divinitat del Cris Martin era inqüestionable. El comentari anava en la línia de: "a mi un pavo que li posa poma al seu fill que no em vagi de superestrella" i he rigut bastant. Tipu molt que dèiem abans.
- Demà és Sant Joan
Aquí deixo un espai en silenci perquè cada un pugui interpretar lliurement el que vulgui.
- Jo no fumava porros quan feia la sele. La biblioteca d'humanitats ha estat un calvari avui. Catatònic, esperpèntic (Oh! gran Quim). Han acabat els xavalins i cridàven i saltàven i fumàven darrera una revista...Ha estat un d'aquells moments de debilitat mental en els que el meu professor de psicologia m'hagués recomenat comprar-me una bicicleta estàtica i rebentar-la. He marxat.
- El dissabte hi ha concert de la Casa Azul
Aquí teniu un altre espai, aquest cop una mica més rigurós i en silenci sepulcral. De dol profund.
- Ja piro
però abans, la gran aportació a la humanitat del dia:
Un gat, un gos i un gall creuen un riu:
gat: miauogo!
gall: kikikirikieras ki haga?
gos: sa aoguau!
p.d: Compreu patates Lays que sempre toca premi
(I galetes fontaneda, gelatines Royal i Farina que mai se sap)
8 commentaires:
jaja
vale
osti
el xiste no era del rubèn
però bueno, no és tan dolent, no?
confesa que has rigut
per altra banda, tinc més a dir respecte la frase de la casa azul que respecte que demà és santjoan. ara em pregunto si és santjoanbaptista o santjoandelacreu
podria haver-li preguntat al Just-do-it, aquestes coses surten a La Razón segur.
hm, què més?
jo tampoc estic estudiant
em regiro pel llit desfet amb el llibre groc (tipu dos amants catatònics) i compro bosses de lays per internet.
Amb el fosforito em tatuo versos de l'oliver a la pantorrilla.
jo d'adolescent tampoc fumava porros. per això ara estic tan cuerda. corda. fil de pescar. o algo.
estas tan corda que no et caps en tu mateixa
la pantorrilla depilada mmmmm?jajajaja
jo és que li vaig dor al guille que no sortia per st joan però que li faria els coros al concert
el dilema és important
sempre pode pagar-nos el summercase amb els premis de les lays
algú coneix alguna Caixa del monte o banca Gallega per la zona?
t'he enviat lo del surrealisme
No és meu. Aquest acudit traspassa la línia que separa l'acudit que de tan dolent és bo al q no té gràcia...
pq és q no en té...
home Ruben, el de el comepiedras volador....
l'acudit és bo
amb els arreglos de la irene guanya bastant
la caja de ahorros del monte ens deu 60€
amb això ens paguem mig concert de l'adam com a molt.
buasca la foto, no?
tu quin ets el de la dreta o el de l'esquerra?
tu, bueno vosaltres, avui he vist al parte de tv3 imatges del concert de james blunt i era chris martin.
Reivindico els acudits del comepiedras volador / comepiedras de las profundidades com a pura poesia.
Això sí, si no el sabeu explicar... es necessita cert carísma...
espero impacient un post sobre els sex-symbols de porrons.
Enregistrer un commentaire