Entre hiperglobalización

Seguin l'exemple del Ferre, he voltat pels fotologs aleatòriament i m'he trobat un especímen que porta les meves ulleres vermelles. He agafat la foto però esperem que la Síl no faci un montatge del tipus Ju vs. Erland Oye (te llamas oye), perquè l'Erland potser és lleig, però fa cançons com Misread i li perdones. En canvi aquest te'l miris com te'l miris no fa el pes. Com haureu observat, no va despentinat, de fet no pot anar-hi i sense aquest requisit no s'excepta, d'entrada.

El Franc diu coses bastant dures sobre el meu estat emcional actual. Jo ho atribueixi al fet de que a ell li passa el mateix, que té examens en els que et pots inventar figures geomètriques que acaben assemblant-se a una altre figura geomètrica amb volum que acabarà per ésser un motor o alguna cosa així. I l'entenc. L'únic que em passa a mi és que marxo un cap de setmana a la montanya per fer un treball i no l'acabo.

Aquest dijous comença el primavera i porto l'horari i els escenaris com a punt de llibre. La setmana que ve tinc el primer examen i el segueixen sis més, sinó calculo malament. L'horari del primavera està subratllat amb fluorescent groc o blau segons la importància i quasibé al complet i els sis examens allà, tranquils. A més a més aquest any no tinc setembre, tinc un setembre congelat (nivell 1) i espero estar xerrant amb un japonés de la residència sobre la religió i els tòtems als països asiàtics en comptes de fer la recuperació d'Avaluació, siusplau.

Acabo de pensar en l'H&M perquè les ulleres són d'allà i ara he vist el Just can't get enough versionat per alguna rosseta sortida i sortida d'Operación Triumfo Australia.

Records a l'especímen si passes per aquí
I si teniu un moment li contesteu el mail al Franc i li poseu un fragment d'alguna cançó de The Czars i li destjeu sort i li dieu que ell no és un record agradable.





Per cert, no odio l'atzar

sí que odio no tenir temps per acabar-me Intercambios del Lodge