Marlon

Hi ha un noi que serà filòsof, que juga a distingir les veus dels cantants i et diu els intruments amb els ulls tancats. Serà filòsof, però serà feliç. Serà d'aquells que tenen una casa, una casa bf, sense res al costat, només la casa. A ell no li agrada llevar-se tard, ni les pijes guapes. Li fan mal els ulls amb el sol i mai arriba tard, ni es deixa el barret en les típiques cadires que no s'omplen del bar. Escriu e-mails sense títol i quan fa veure que es fa el xulo creua els braços i treu pit. No és de vidre perquè no es trenca, ni de plàstic ni de ferro tampoc. Mai esmorza i dibuixa molt bé les làmpares amb llapis. Fa llistes, contes, dibuixos, curts, cafés, cançons, teories, poemes, faules, paripècies, torrades, pitis, art conceptual, i quan descobreixi alguna forma d'art que no estigui encara gaire extesa també la farà, i ho farà bé. Serà famós, en general. Però d'aquí a molts anys, seguirà gravant cançons amb lletres en anglés d'aquelles que comencen per "when I was young"per omplir, les posarà al mp3 del seu germà per ensenyar-me-les. I el cosmos seguirà fent...