No vagis de festa amb ses bombes atòmiques

Vaig a dormir de dia i em llevo quan ja és de nit. El primer que li pregunto a la meva mare és si avui ha fet sol.
-No gaire
Intento recordar fragments de la nit i penso que mai havia parlat amb ningú de l'experiència de menjar wasabi com a filosofia de vida. Em regalen un collaret de Coronita i crec que no podré parar de riure en les pròximes 3 hores perquè el dj m'ensenya com accelerar els beats i quadrar les dues cançons de minimal house alemany i jo no trobo la diferència entre ambdues. Tot quadre, no?
Penso en el desig arrapenjada a la nevera de casa. Penso en el budisme que deia que la felicitat era absència de desig o alguna cosa així. Penso que els flams de l'àrea de guisona s'acosten més a la meva manera d'entendre la felicitat que la pau interior o la realització professional.
Et despedeixes a les 11 del matí fas un glop de l'ampolla que tinc al costat del llit, no pots cantar en mallorquí perquè ets de Lleida però t'agrada dir que ningú t'entén excepte jo i jo torno una mica als flams, a les petites coses que potser un dia ja no recordaré.
Em diverteixo explicant coses tontes que recordo espontàniament, sempre ho faig i hi ha qui s'anadona.

"En una festa...
La gent parla i balla animada els grans èxits que sonaven als clubs amb dret d'admissió l'estiu de l'any 2000.
Recordo que aquell any vaig fer 14 anys. Recordo que quan en tenia 10 pensava en quina edat tindria al 2000, com si el canvi de mil·leni suposés quelcom extraordinari, la presència d'un fet important. Són les 12 i 2 minuts: hem canviat de mil·lèni. (A Madrid brindaven amb cava i em feia vergonya posar-me un barret de cartró) Treieu els espantasogres, ràpid"