Both sides of the Gun

La gent es queda quieta. Observa, a vegades s'acomoda al sofà havent sopat i no diu res. Ens comportem com Neandertals, ens matem, ens odiem, ens amaguem, ens trepitgem, ens mutilem, ens acabem les caixes de Kellogs i les deixem buides a l'armari i diem que no hem estat nosaltres, ens aprimem, ens operem i ens portem a judici els uns als altres.
Però ens queda dir el que pensem. Ens queda demostrar que pensem, de tant en tant, en com acabarà tot això si no fem alguna cosa.
No suporto el comformisme. Tan se val, no soportar és soportable. Però el cas d'una nena maltractada tarda més en arribar a la llei que la denúncia que la fundació d'algun facha ha posat al Rubianes per dir, com a humorista i ésser amb ulls i orelles que és, el que pensa del govern actual.
Sabeu què? Si aneu a la China i poseu al google Dalai Lama o Tibet us poden detenir. Són paraules prohibides al país. Que no?
Els Tibetans estan sent extarminats. Sí, un genocidi al s. XXI i jo me n'entero aquest migdia. Això sí, la gent va dient que ells no es manifesten perquè no estan d'acord amb algunes de les consignes que es criden, a vegades, en aquestes concentracions. I que la història ens ensenyi com n'és d'important actuar i lluitar per canviar alguna cosa, no serveix de res.
Doncs demà hi haurà 300 persones, uns 10 coloms, 5 polis (és broma) i algun lema del Dalai escrit a la Pl. St Jaume a les 8 del vespre manifestant-se perquè la UNESCO o St José o un miracle faci alguna cosa per acabar amb la opressio contra el poble Tibetà.
Ens ho carreguem tot, collons. A les dones ens les hem carregat molt i un Dia Internacional de la Dona Treballadora ens hauria de fer pensar i sentir-nos orgullosos del que s'ha aconseguit i examinar el que encara ens queda per evolucionar com a bons Neandertals que sóm. Al menys acceptem-ho.
Tanta "corporación" de estètica no sé què, tant St. Valentí i tanta pissarra amb bluetooth i no sabem dir-nos que ens estimem si no és per SMS ni transmetre a un nen que el que el farà més feliç del món serà crèixer en un món digne fet per persones que no es manifesten en contra del diàleg, que canvien el paper de wàter quan només en queda el cartró i en posen un de nou pel següent, on encara queda guix i la gent sap riure's de sí mateixa.
Com citaven avui a la contra de la Vanguardia:

"paciencia, paciencia..."

(Dalai Lama)