Tinc fred als peus

Anava a escriure moltes coses sobre el dia d'avui.
Anava a parlar d'un restaurant que es diu Venus, i del planeta on hagués enviat al meu professor d'Aspectes si no m'hagués dit avui que estava aprovada.
Anava a parlar de la meva fugaç visita al Macba, del meu passe de temporada, dels VIPS de les discos d'estiu de noms ara impronuciables on anàvem anys enrera (no tants).
Anava a parlar d'un llibre que m'he comprat que comença amb una escena on un home que intenta treure's una sabata, no pot i diu:
" - No hay nada que hacer - "
Anava a parlar dels noms que vull posar als meus fills.
Anava a explicar una exposició de fotos que hi ha al palau de la Virreina on hi ha una foto d'un llibre mullat que no se'm borra del cap.
És que havia escrit un ou (ou? truita?) i se m'ha esborrat perquè tenia massa finestretes obertes...

Així que resumint:

Jo porto les victoria a l'hivern
perquè em descalço en un moment i m'estalvio el patiment




"No hay nada que esperar"




I això és el millor que es pot esperar de la vida.
O què?








p.d:
Franc: Aquí diu que Beckett era secretari de James Blunt (Joyce)
Júlia: què?

Sempre pico, joder